Emdr

 

EMDR és una teràpia psicològica de gran utilitat per a tractar pacients que han viscut situacions traumàtiques, avalada per la OMS; les seves sigles signifiquen en anglès “Eyes Movement Desensibilitation and Reprocessing” (desensibilització i processament per moviments oculars) i va ser creada per Francine Shapiro.

Inicialment EMDR s’utilitzava per a tractar efectiva i ràpidament l’estrès post-traumàtic (presenciar un accident, abús sexual, víctimes de terrorisme, víctimes de desastres naturals...) però després es va veure que també funcionava igual de bé per a tractar altres tipus de situacions amb component traumàtic, inclús trauma de vincle; així doncs, amb EMDR poden tractar-se diferents tipus de demandes psicològiques, tant per a nens, com per a adults.

 

• Creences negatives sobre un mateix, inseguretats

• Pors i fòbies

• Trastorns del son

• Problemes sexuals

• Dificultats per a relacionar-se amb els demés

• Trastorns de l’alimentació

• Dols

• Dolor crònic

• Abús de substàncies

 

EMDR estimula els dos hemisferis del cervell (es pot fer de diferents maneres: amb moviments oculars, tapping o bé estimulació auditiva). Partint del record traumàtic i a través d’aquesta estimulació, es van creant ponts entre els dos hemisferis del cervell i es produeix un traspàs de la informació del costat emocional (hemisferi dret), al costat racional (hemisferi esquerre) amb el que la persona segueix tenint el record, però ja no li produirà activació emocional, simplement quedarà com a quelcom que va passar. Així, el record passarà d’estar emmagatzemat de manera disfuncional a estar integrat dins la memòria.

​

​

​