El passat no desapareix



Ens pot haver passat una cosa "desagradable" en el passat: comentaris desafortunats dels nostres progenitors que han anat calant en nosaltres, haver patit bullying, abusos sexuals, la mort d'un ésser estimat, haver presenciat un accident... en podríem posar molts exemples, infinits i, sovint, aquestes situacions es van sumant al llarg de la vida. Què passa moltes vegades? Doncs res de res, la vida segueix i no mirem enrere, com si tot allò que ens va fer mal, si no ho mirem, no existís. I si deixem de mirar el passat, desapareix? Doncs tant de bo fos així de fàcil. O no: el “com som” es compon d'una part genètica, però també d'una part experiencial, i així ens anem construint com a persones.

Som qui som, per les experiències viscudes, no les podem esborrar de la memòria del nostre cos.

Per aquesta raó, en el moment actual l'olor d'un perfum, un to de veu, un paisatge, un comentari, una situació determinada, ens poden fer reviure un moment traumàtic del passat i sentir el que vam sentir en aquell moment: nàusees, ansietat, por, enuig. Però no entenem el perquè, no el relacionem amb la situació traumàtica passada, perquè no ens agrada mirar-la: pensem que la tenim amagada i així no afecta... però floreix i creix, perquè les experiències al llarg de la vida són cada vegada més grans. Fins i tot sembla que aquest arbre siguem nosaltres mateixos. I la nostra essència, on queda? És cert que mirar una cosa que ens ha espantat, ens espanta. I mirar una cosa que ens ha fet mal, ens fa mal. I mirar una injusticia, ens enfada. Però el nostre cos ens demanarà tard o d'hora que ho mirem i que integrem aquesta informació que s'ha emmagatzemat al nostre interior com ha pogut; el cos ens enviarà senyals que ens poden resultar molestes. I és que aquestes experiències necessiten ser mirades i compreses. Fer aquest procés d'autoconeixement és una manera d'estimar-nos i cuidar-nos nosaltres mateixos, entendre'ns. Perquè darrere de totes aquestes branques, hi ha el nostre ésser, el nostre JO més autèntic i genuí.




Emma Pascual Herrera

Psicòloga col. 21595

www.emmapascual.com


Il·lustració realizada per Luis Albert Nieves (Instagram: @luisalbertdraws)


Publicat en castellà: 1 octubre 2020

Traduït al català: 8 març 2022