L'alimentació té diverses funcions, algunes més conegudes que d'altres. T'explico algunes d'elles:
Evidentment, l'alimentació és necessària per a mantenir-nos vius. A través dels seus nutrients facilita que el nostre cos funcioni de forma correcta; de fet, quan tenim falta o excès d'algun d'aquests, el nostre organisme pot començar a fallar (no entraré en detalls, ja que no sóc especialista en aquesta funció de l'alimentació).
També sabem que l'alimentació té una funció social: un berenar per a celebrar un aniversari, un sopar d'amics, un esmorzar després de fer esport, un banquet ben abundant per a celebrar un casament... d'aquesta manera, relacionem l'alimentació amb quelcom positiu, divertit, moments de conversa, de compartir; i sembla que quan més menjar, millor. Així és que algunes persones amb anorèxia, restringeixen la seva vida social (tant dins, com fora de casa) per a evitar menjar o haver de donar explicacions (aquest seria un senyal d'alarma).
Aquí em vull centrar en el paper que té l'alimentació com a reguladora de les emocions. Pensa en com podem calmar a un bebé quan plora: li donem el pit o el bibe, no sabem què passa, però (sovint) això aconsegueix tranquilitzar-lo. El que succeeix és que el bebé relaciona l'alimentació amb el contacte físic, la sensació de seguretat i el benestar que li produeix. I amb això creixem, dins la nostra memòria preverbal. Ja de més grans, també d'adults, podem seguir sentint que l'alimentació regula les nostres emocions: "si tinc ansietat menjo i em sento més tranquila", "estic trist i menjar dolç ajuda a que em senti millor", "m'ha sortit tant bé la feina que em mereixo un premi" (relacionat amb menjar quelcom que sé que no em convé).
Si l'alimentació és un recurs de regulació emocional que no utilitzem en excés, ens pot resultar "útil". Però és un recurs aparentment innocent que ens pot portar algunes conseqüències si se'ns envà de les mans.
LA CULPA. Menjar regula les nostres emocions a curt plaç, si. En un plaç immediat, més ben dit. Però després torna l'emoció acompanyada de la seva amiga la CULPA (per haver menjat quelcom que no hauríem).
SOBREPÈS. Si solem recórrer al menjar quan ens sentim "malament", o "bé", les possibilitats de tenir sobrepès augmenten i pot afectar a la nostra autoimatge, autoestima, etc. i amb elles, tornem a la CULPA.
SALUT. Si triem aliments poc saludables per a regular les nostres emocions, a part de sobrepès, poden aparèixer efectes negatius a la nostra SALUT... tornant de nou la maleïda culpa!
ALGUNES IDEES:
Si notes que la teva ansietat disminueix al menjar i augmenta després de menjar, si et sents culpable després d'haver menjat de més en una celebració... VIGILA, és possible que estiguis utilitzant l'alimentació per a regular les teves emocions, sense adonar-te'n. Per això:
PARA'T ATENCIÓ. Tinc gana? Si la resposta és NO, pregunta't: Com em sento? Si creus que tens emocions que necessiten ser ateses, IDENTIFICA-LES i, acceptant que l'alimentació és un recurs existent per a regular-te, PLANTEJA'T ALTRES OPCIONS SALUDABLES que et puguin resultar d'utilitat en cas necessari: fes esport, medita, dibuixa, canta, fes manualitats, escriu, parla amb algú... CREA LA TEVA PRÒPIA CAIXA D'EINES. Després, investiga per trobar què t'ha fet sentir així.
Estem acostumats a funcionar de manera automàtica, però si pares atenció al que et passa dins i vius en el present, podràs aconseguir molts canvis.
Emma Pascual Herrera
Psicòloga col. 21595
www.emmapascual.com
Publicat en castellà: 22 juliol 2020
Traduït al català: 8 març 2022